biaix m.

Direcció obliqua en què està, es mou, és tallada, alguna cosa. El biaix d'un mur. Hi havia un sofà posat de biaix. Una peça de roba tallada al biaix.

Cosa tallada de biaix, obliquament. Posar biaixos a un vestit.

Predisposició que fa que el resultat d'una mesura s'aparti de l'esperada segons les lleis de la física o les probabilitats. Biaix d'ordenació.

Mesura de la descompensació d'un conjunt d'errors. Un error compensat té un biaix nul.

Forma o posició d'allò que es desvia d'una recta de referència.